Notícies

En aquest projecte s’emmarca l’estudi multicèntric publicat al British Medical Journal, del qual el Dr. Antoni Torres, cap del Servei de Pneumologia de l’Hospital Clínic i coordinador del GRACE a Barcelona, és un dels co-autors i en el que han participat la Dra. Nuria Sánchez, coordinadora docent de l’EAP Casanova del CAPSE i responsable de l’àrea de primària del projecte a la xarxa barcelonina, i Patrícia Fernández, infermera de recerca del mateix centre d’atenció primària. Els resultats indiquen que l’ús d’antibiòtics per tractar patologies lleus és excessiu - la mitjana se situa en el 53% - i molt variat entre els diferents països estudiats. Cal destacar que els dos centres catalans que han participat en l’estudi ostenten dels índexs de prescripció més baixos: un 20,6% el CAPSE, la taxa més baixa de totes, i un 34,2% al CAP de Mataró.

El treball s’ha dut a terme amb un total de 3.402 pacients de 14 centres d’atenció primària de 13 països europeus i el símptoma guia per a la inclusió dels pacients ha estat la tos, a més d’altres signes vinculats a infeccions respiratòries lleus. Els objectius principals de l’estudi es centren en l’anàlisi de la prescripció d’antibiòtics als pacients, l’evolució dels mateixos i determinar quins són els factors associats a la prescripció.

Els resultats indiquen que l’índex de l’ús d’antibiòtics per tractar infeccions respiratòries en atenció primària és molt alt i que el tipus de fàrmacs utilitzats és molt variat. Mentre que els centres catalans que han participat en l’estudi tenen unes taxes molt baixes de prescripció, altres presenten índexs més elevats i per sobre de la mitjana, com el d’Eslovàquia amb una taxa del 87,6%, la més alta. Cal destacar que, entre els pacients que van ser tractats amb antibiòtics i els que no, no es van observar diferències en la seva evolució, la qual cosa indica que el tractament no era necessari. Així, el principal problema que es deriva d’aquesta hiperprescripció és la generació de resistències per part dels malalts.

D’altra banda, s’han identificat els factors relacionats amb la prescripció d’aquests fàrmacs, que són la durada de la malaltia abans d’acudir a la consulta i el tabaquisme en el pacient. Es tracta de dos factors que, encara que són objectius en la seva mesura, també són subjectius del metge, la qual cosa indica que hi ha una manca de protocols clars i consensuats per l’administració d’antibiòtics que serien de gran utilitat per millorar la situació. Aquesta necessitat també es fa patent en la gran variabilitat en l’ús d’antibiòtics: mentre a Espanya els més utilitzats són l’amoxicil•lina i l’àcid clavulàmic, en altres països europeus es recepten macròlids o quinolones.

Així, per intentar disminuir la prescripció d’antibiòtics, els investigadors plantegen, a banda de l’elaboració de les guies clíniques, el desenvolupament de tests diagnòstics ràpids. L’avantatge d’aquests tests és que es podran detectar a la consulta del metge de família biomarcadors per identificar si l’origen de la infecció és víric o bacterià.